ASTÈRIX A TARRACO
QUÈ HE APRÈS? COM HO HE APRÈS?
Qui eren els romans? quines armadures portaven? quins pentinats es feien? on vivien? totes aquestes preguntes han quedat solucionades en el tema que hem estat fent aquests dies. Tot i que el Cesc no va poder venir els primers dies, i va haver-hi una mica de descontrol, ens hi vam esforçar perquè sortís el millor possible. Vam parlar de l'imperi romà, com es va esfondrar i qui ho va fer. També vam parlar sobre les cases romanes, els costums que tenien i les robes que portaven.
Vam anar a altafulla, a veure els munts, on els nostres tiets romans Caius i Giulia ens ensenyaven la seva casa, ell era l'alcade, per tant tenien una casa de categoria més alta que la mitjana. Vam parlar sobre els lababos de la època, on hi havia espai per més gent i els eren els criats els que et netejaven. també vam parlar sobre les termes, unes piscines d'aigua calenta o freda, per netejar els porus. Utilitzant a l'Unai d'exemple, la Giulia ens va ensenyar l'oli d'ametlla per netejar també els porus. També vam parlar de la roba, dels color que s'utilitzaven i els preus que tenien, per exemple, el blau era dels colors més cars que hi havien, per no dir el més car, mentre que el blanc era el color que vestia un esclau (com canvien les modes). Ens van dir que portar pantalons curts o ensenyar les cames era també ser un esclau, i que portar els cabells sense cap mena de recollit també era de pobre. I els color no només representaven els diners que tenies en la roba, sinó que també en els decorats que utilitzaven per casa seva. Tot i que la casa s'havia esfondrat i no tenia sostre i tot estava una mica destrossat, encara es veien tots els mosais de colorins i els dibuixos que hi havien. El color vermell també era de categoria i el verd, no tant però també servia. Eren molt típics els decorats amb figures geomètriques, per tant les habitacions eren molt maximalistes tema decoració de les parets. Per acabar, vam fer uns dibuixos en unes taules de cera, een com uns llibrets que a dintre tenien una placa de cera i amb un palet el podiem marcar, d'aquesta manera podiem dibuixar i com que només eren dues pàgines i no es podia esborrar amb goma (primer perquè no era tinta i segon perquè no exisita la goma d'esborrar), el que feien era dona-li calor a la placa de cera perquè es fongués i les marques que d'haguessin fet amb el pal desapareixessin. Ens ho van donar perqu`fessim uns dibuixos per decorar les parets, semblants amb l'estil que tenien. Abans d'arribar a Altafulla, vam parar per ensenyar-nos La Torre Dels Escipions, un monument funerari que ens ensenya el Déu anomenat Atis, el Déu de la natura. Es veu que li va ser infidel la seva dona: Cíbele, la deessa que representava la fertilitat de la natura, i ella el va fer maleir, tornant-lo boig i fent que al final s'autocastrés. quí hi ha una foto del monument en si, i una altra del Déu Atis:
Ara ja pateixo , penso a veure quina nota li poso ja que ella espera allò que desitja, allò que creu que el temps , més la dedicació , més l'esforç, més la imaginació es mereix i que potser no sabré apreciar el seu treball.
ResponEliminabé vaig cap a amunt a llegir-ho.....i ostres algú t'ha copiat !!!!!!
Ja estic escrivint dient als teus companys que el relat dels Munts jo me'l esperava d'una altra forma , però si fins i tot tu no m'has captat és per què no ho he sabut transmetre
Uff ara a posar-te la nota.....